La pronúncia catalana del llatí

Resumen

Este artículo responde a la necesidad de un standard fonético para el latín que, por motivos varios, no ha cuajado en el ámbito lingüístico catalán. Va dirigido sobre todo a cantantes y directores corales que deseen pronunciar correctamente un texto en latín haciendo justicia, a la vez, al sistema fonológico catalán. Después de exponer la situación de déficit, y sus posibles causas, se revisan las propuestas anteriores, y por qué no satisfacen las necesidades de coros y de solistas catalanohablantes. Finalmente, después de distinguir los tres casos básicos con que un intérprete actual se puede encontrar, ante un texto latino, se argumentan y presentan las soluciones que, partiendo de los trabajos de Antoni Seva (1994, 2011), parecen más útiles y apropiadas. El artículo se cierra con una serie de tablas, para facilitar una consulta expeditiva, y con la transcripción fonética del Ordinario de la misa católica, como ejemplo práctico. [cat] Aquest article respon a la necessitat d’un standard fonètic per al llatí que, per tot de motius, no ha quallat en l’àmbit lingüistic català. Va dirigit sobretot als cantants o directors corals que desitgin pronunciar correctament un text en llatí fent justícia, alhora, al sistema fonològic català.1 Després d’exposar la situació de dèfi cit, i com s’hi ha arribat, es revisen les propostes anteriors, i per què no satisfan les necessitats dels cors i dels solistes catalanoparlants. Finalment, després de distingir els tres casos bàsics amb què un intèrpret actual es pot trobar, pel que fa a un text llatí, s’argumenten i es presenten les solucions que, partint del que ha escrit Antoni Seva (1994, 2011), semblen més útils i adients. L’article es clou amb una sèrie de taules, per facilitar-ne la consulta expeditiva, i amb la transcripció fonètica de l’Ordinari de la missa catòlica, com a exemple pràctic.