Una perspectiva prosopogràfica dels oficis musicals de la Catedral de València en temps de Guillem de Podio, 1480-1505

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/anuariomusical.2017.72.01

Palabras clave:

Catedral de Valencia, Guillem de Podio, Juan Rodríguez de Sanabria, prosopografía, chantre, sochantre, maestro de las escuelas del canto, cantores, infantes cantores, organistas, inventarios, instrumentos, libros, Catedral de València, prosopografia, cabiscol, sotscabiscol, mestre de les escoles del cant, cantors, diputats, organistes, inventaris, instruments, llibres

Resumen


La actividad musical anterior al siglo XVI en la catedral de Valencia es muy poco conocida. El presente estudio trata de avanzar en el conocimiento de la cuestión dirigiendo el foco de atención hacia los colectivos de personas que desempeñaron los diferentes oficios catedralicios con responsabilidad en la organización y la práctica de la música en este templo en el período 1480-1505, que enmarca el magisterio del tratadista Guillem de Podio en las escuelas de canto. La perspectiva que se ofrece es la aportada por la prosopografía, a partir de datos procedentes tanto de la misma institución como de otras similares, así como de fuentes de características diferentes tales como las notariales, las diocesanas y las conservadas en archivos civiles y reales. Por otra parte, el trabajo también ha permitido presentar suficientes evidencias para poder descartar la hipótesis de identificación, hasta ahora considerada, entre el compositor Juan Rodríguez de Sanabria y el cantor de Isabel la Católica Juan Rodríguez de la Torre. En apéndice se incluye un catálogo prosopográfico de todos los personajes estudiados. [ca] L’activitat musical anterior al segle XVI a la catedral de València és molt poc coneguda. El present estudi tracta d’avançar en el coneixement de la qüesti. dirigint el focus d’atenció cap als col·lectius de persones que exerciren els diferents oficis catedralicis amb responsabilitat en l’organització i la pràctica de la música en aquest temple en el període 1480-1505, que emmarca el magisteri del tractadista Guillem de Podio en les escoles de cant. La perspectiva que s’ofereix és aportada per la prosopografi a, a partir de dades procedents tant de la mateixa institució com d’altres semblants, així com de fonts de característiques diferents com ara les notarials, les diocesanes i les conservades en arxius civils i reials. D’altra banda, el treball també ha permés presentar sufi cients evidències per poder descartar la hipòtesi d’identificació, fins ara considerada, entre el compositor Juan Rodríguez de Sanabria i el cantor d’Isabel la Catòlica Juan Rodríguez de la Torre. En apèndix s’inclou un catàleg prosopogràfic de tots els personatges estudiats.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aguilera Cerni, Vicente, Història de l’Art Valencià. València, Consorci d’editors valencians, 1986-1987, vol. 2-3.

Álvarez Pérez, José María, “La Polifonía Sagrada y sus maestros en la Catedral de León durante el siglo XVII”, Anuario Musical, 14 (Barcelona, 1959): 39-62.

Andrés Ferrandis, Antonio, La música en los códices, incunables y raros de la catedral de València. València, Institució Alfons el Magnànim, 2001, Compendium Musicae, 1.

Anglés, Higinio, “La notación musical española de la segunda mitad del siglo XV. Un tratado desconocido de Guillermus… de Podio”, Anuario Musical, 2 (Barcelona, 1947): 151-173.

Anglés, Higinio (ed.), La Música en la Corte de los Reyes Católicos, Cancionero Musical de Palacio (siglos XVXVI). Barcelona, CSIC, 1951, 2 vol.

Anglés, Higinio, “La música en la Corte Real de Aragón y de Nápoles durante el reinado de Alfonso V el Magnánimo”, José López-Calo (ed.), Hygini Anglés, Scripta Musicologica II, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, 1975a: 963-1028 [1a edició: Cuadernos de trabajos de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma, IX (Roma, 1961): 81-142].

Anglés, Higinio, “Spanien in der Musikgeschichte des 15. Jahrhunderts”, José López-Calo (ed.), Hygini Anglés, Scripta Musicologica II, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, 1975b: 869-911 [1a edició: Festschrift für Johannes Vincke zum 11. Mai 1962, Madrid, CSIC, 1962-1963: 321-356].

Atlas, Allan W., Music at the aragonese court of Naples. Cambridge, Cambridge University Press, 1985. PMCid:PMC391505

Calahorra Martínez, Pedro, La Música en Zaragoza en los siglos XVI y XVII. Polifonistas y ministriles. Zaragoza, Institución “Fernando el Católico”, 1978, vol. 2.

Calahorra Martínez, Pedro (ed.): Autores hispanos de los siglos XV-XVI de los ms. 2 y 5 de la catedral de Tarazona. Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», Diputación de Zaragoza, 1995.

Cañas Gálvez, Francisco de Paula, “La música en la corte de Enrique IV de Castilla (1454-1474). Una aproximación institucional y prosopográfica”, Revista de Musicología, 29:1 (Madrid, 2006): 217-313.

Cañas Gálvez, Francisco de Paula, “La evolución política en Castilla durante el siglo XV: de Juan II a los Reyes Católicos. Perspectiva bibliográfica de la nueva historia política y sus aplicaciones metodológicas”, eHumanista, 10 (Santa Bárbara, 2008): 31-50.

Cárcel Ortí, Vicente, Historia de las tres diócesis valencianas. València, Generalitat Valenciana, 2001.

Ciprés de Pobar, Silvio, Origen y progresso de las pabordrías de la Sancta e Metropolitana Iglesia de Valencia. Roma, Emprenta de la rever. Cámara Apostólica, 1641.

Civil Castellví, Francisco, “Personajes y aconteceres musicales”, Revista de Girona, 58 (Girona, 1er trimestre 1972): 59-64.

Climent Barber, Josep, “El órgano de la Catedral de Valencia en 1483”, Revista de Musicología, X:1 (Madrid, 1987): 163-169.

Dalmases Balañá, Núria de, Orfebreria catalana medieval. Barcelona 1300-1500. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1992, vol. 2.

Ferrer Gimeno, María Rosario, “La Biblioteca del Canónigo Maties Mercader (+1489)”, Estudis Castellonencs, 4 (1987-1988): 441-469.

Fétis, François Joseph, Biographie universelle des musiciens et bibliographie generale de la musique. París, Firmin-Didot et Cie, 1878, vol. VII.

Fita, Fidel, “Los reys de Aragó y la séu de Girona desde l’any 1462 fins al 1482”, La Renaixensa (Barcelona, 1871-1873).

Fita, Fidel, Los reys de Aragó y la séu de Girona desde l’any 1462 fins al 1482. Sèrie segona. Barcelona, Imprenta de la Renaixensa, 1876.

Gerber, Rudolf (ed.), Spanisches Hymnar um 1500. Wolfenbüttel, Möseler Verlag, 1957. PMCid:PMC2031471

Goñi, J., “Vera, Juan”, Quintín Aldea Vaquero, Tomás Marín Martínez i José Vives Gatell (ed.), Diccionario de Historia Eclesiástica de España, Madrid, Instituto Enrique Florez, CSIC, 1973, vol. IV: 2732-2733.

Gregori i Cifré, Josep Maria, “Mateu Ferrer, tenorista i mestre de cant de la Seu de Barcelona (1477-1498)”, Recerca Musicològica, III (Barcelona, 1983): 7-37.

Gregori i Cifré, Josep Maria, “Pere Alberch artífex de la relació musical entre les Seus de Girona i Barcelona en el Renaixement tardà”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 28 (Girona, 1985-1986): 281-298.

Hinojosa Montalvo, José, Diccionario de Historia Medieval del Reino de Valencia. València, Biblioteca Valenciana, 2002, 4 vol.

Knighton, Tess, Música y músicos en la corte de Fernando el Católico, trad. per Luis Gago. Saragossa, Institución “Fernando el Católico”, Sección de Música Antigua, Excma. Diputación de Zaragoza, 2001a.

Knighton, Tess, “Rodríguez de la Torre, Juan [Juan de Sanabria, Juan de Senabria, Rodríguez de Sanabria]”, Emilio Casares Rodicio (ed.), Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid, Sociedad General de Autores y Editores, 2001b, vol. 7: 893.

López-Calo, José, La música en la catedral de Burgos, vol. III, Documentario Musical, Actas Capitulares (I). Burgos, Caja de ahorros del Círculo Católico, 1996.

López Martínez, Nicolás, “Don Luis de Acuña, el cabildo de Burgos y la reforma (1456-1495)”, Burgense, 2 (Burgos, 1961): 185-317.

Madurell, José Mª, “Documentos para la Historia de los Maestros de capilla, cantores, organistas, órganos y organeros. Siglos XIV-XVIII”, Anuario musical, 6 (Barcelona, 1951): 205-225.

Mas, Josep, “Nota històrica. Taula dels Mestres del Cant, o de Capella, de la Seu de Barcelona”, El Correo Catalán (Barcelona, 25 de desembre de 1917): 1-2.

Melchor Fenollosa, Roser, Maties Mercader. Pràtica de citreria (1475): Edició crítica. Introducció i notes, tesi doctoral. València, Universitat de València, 2014.

Miglio, Massimo, Anna Maria Oliva i Carmen Pérez García (ed.), Rinascimento italiano e commitenza valenzana. Gli Angeli musicanti della cattedrale di València. Roma, Istituto storico italiano per il medio evo, 2011.

Moll Roqueta, Jaime, “El estatuto de maestro cantor de la catedral de Ávila del año 1487”, Anuario Musical, 22 (Barcelona, 1967): 89-95.

Mujal Elías, Juan; Lérida. Historia de la Música. Lleida, Dilagro, 1975. PMCid:PMC1675136

Munsuri Rosado, Mª Nieves, El clero secular en la Valencia del siglo XV. València, Del Senia al Segura, 2010.

Nicolau Bauzà, P. Josep, ”Un orgue per a la Parròquia de Sant Tomàs de València (1489)”, Cabanilles, 17 (València, gener-març de 1986): 12-15, 27-30.

Pallarés Jiménez, Miguel Ángel, “Aportación documental para la historia de la música en Aragón en el último tercio del siglo XV. IV”, Nassarre, 8:2 (Saragossa, 1992): 171-244.

Pallarés Jiménez, Miguel Ángel, “Aportación documental para la historia de la música en Aragón en el último tercio del siglo XV. VI”, Nassarre, 15:1-2 (Saragossa, 1999): 419-513.

Pedrell, Felipe, Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles, portugueses é hispano-americanos antiguos y modernos: acopio de datos y documentos para servir á la historia del arte musical en nuestra nación. Barcelona, Víctor Berdós y Feliu, 1897.

Pérez de Miedes, Miquel, Constitutiones sive ordinationes insignis metropolitanae ecclesiae valentinae. València, Ioannes Mey, 1546.

Pons Alós, Vicente i María Milagros Cárcel Ortí, “Los canónigos de la Catedral de Valencia (1375-1520). Aproximación a su prosopografía”, Anuario de Estudios Medievales, 35:2 (Barcelona, 2005): 907-950.

Prats Redondo, Consuelo, Música y músicos en la catedral de Murcia. Entre 1600-1750, tesi doctoral. Múrcia, Universidad de Murcia, 2009.

Real Academia de la Historia, Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña, Cortes de Cataluña. Madrid, Real Academia de la Historia, 1904-1922, 26 vol.

Riquer, Martí de, Història de la literatura catalana. Barcelona, Ariel, 1980, 1a edició 1964, vol. 2.

Ruiz Jiménez, Juan, “’The sounds of the hollow mountain’: musical tradition and innovation in Seville cathedral in the early Renaissance”, Early Music History, 29 (Cambridge, 2010): 189-239.

Ruiz de Lihory, José, La Música en Valencia. Diccionario biográfico y crítico. València, Establecimiento tipográfico Doménech, 1903.

Rubio, Samuel, Desde el “ars nova” hasta 1600. Historia de la música española, 2. Madrid, Alianza Editorial, 1983. PMCid:PMC341626

Sanchis y Sivera, José, La Catedral de Valencia. Guía Histórica y Artística. València, Imprenta de Francisco Vives Mora, 1909.

Sanchis y Sivera, José, “Organeros medievales en Valencia”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 86 (Madrid, abril-juny, 1925): 467-473.

Sherr, Richard, “The ‘Spanish Nation’ in the Papal Chapel, 1492-1521”, Early Music, 20:4, Iberian Discoveries I (Oxford, novembre de 1992): 601-609.

Sierra, Sylvie, La vie musicale a la cathedrale de Valencia au XVème siécle, tesi. París, Université Paris-Sorbonne, 1985.

Stevenson, Robert, La Música en la Catedral de Sevilla, 1478-1606. Documentos para su estudio. Madrid, Sociedad Española de Musicología, 1985.

Teixidor, Josef, Antigüedades de Valencia. València, Imprenta de Francisco Vives Mora, 1895, vol. II.

Villalmanzo, Jesús, “Pere Castell, organista de la Seu de Valencia (14---1514)”, Cabanilles, 12 (València, octubre-desembre 1984): 14-21, 24-28.

Villanueva Serrano, Francesc, “Mateo Flecha en la catedral de Valencia: sus dos períodos de magisterio de capilla y su entorno musical”, Anuario Musical, 64 (Barcelona, 2009): 57-108.

Villanueva Serrano, Francesc, “El tractadista Guillermus de Podio: bases per a la construcció d’una biografia”, Anuario musical, 65 (Barcelona, 2010): 3-23.

Villanueva Serrano, Francesc, “La identificación de Pedro de Escobar con Pedro do Porto: una revisión definitiva a la luz de nuevos datos”, Revista de Musicología, 34:1 (Madrid, 2011): 37-58.

Villanueva Serrano, Francesc, “Los órganos de la catedral de Valencia en el tránsito del Gótico al Renacimiento”, Nassarre, 30 (Saragossa, 2014a): 15-68.

Villanueva Serrano, Francesc, “The great organ of Valencia Cathedral, 1460-1471. A lost instrument”, The Organ Yearbook, 43 (Laaber, 2014b): 7-31. PMCid:PMC4142391

Villanueva Serrano, Francesc, Guillem de Podio (*1420c; †1500): estudi biogràfic crític, entorn musical a la cort de Joan II d’Aragó i l’obra Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes, tesi doctoral. València, Universitat Politècnica de València, 2015.

Villanueva Serrano, Francesc, A la honor e mostrar stado. La música en la corte de Juan II de Aragón. Madrid, Sociedad Española de Musicología, 2016.

Vones-Liebenstein, Ursula, “El método prosopográfico como punto de partida de la historiografia eclesiástica”, Anuario de Historia de la Iglesia, 14 (Pamplona, 2005): 351-364.

Descargas

Publicado

2017-12-31

Cómo citar

Villanueva Serrano, F. (2017). Una perspectiva prosopogràfica dels oficis musicals de la Catedral de València en temps de Guillem de Podio, 1480-1505. Anuario Musical, (72), 9–50. https://doi.org/10.3989/anuariomusical.2017.72.01

Número

Sección

Artículos